martes

Såsom i en spegel

Todas las mañanas, muy temprano, una voz firme me despierta, alguien desconocido me llama, entonces me levanto y vengo a esta habitación. Una noche alguien me llamó desde detrás del papel de la pared, miré en el armario pero estaba vacío, la voz siguió llamándome así que me pegué a la pared, esta cedió y ya estaba dentro. ¿Crees que me lo invento verdad?.
Entro en una habitación enorme, todo es luz y tranquilidad, la gente va hacia arriba y hacia abajo, algunas personas que están allí me hablan, entonces lo entiendo todo, es una sensación muy agradable y me siento segura. Algunos rostros desprenden una luz brillante, todo el mundo dice que puedo estar allí cuando desee.

Es horrible ver tu propia confusión, y llegar a entenderla.

5 comentarios:

Anónimo dijo...

M'ho imagino tot molt blanc i lluminós (bé, m'ho imagino així perquè és com ho has descrit)... a tu et fa sentir segura, a mi incòmode.

Tarronet de sucre... estima'm una mica :(

"Tell your story, tell it, tell it. Tell your story to anyone who'll listen." (Quin vici porto amb aquesta cançó!!)

Faig olor a dona adulta perquè una senyora molt, molt, molt extranya m'ha casi obligat a posar-me-la... de fet una mica més i me la trago :)
xDDD

No hi ha connexió entre cap paràgraf dels que t'he escrit, has vist què bona escriptora seré? xDDDD

Howard Roark dijo...

- només t'ho has de creure.
(això per la noia de dalt)
....................................
PD: sense ser creguda. es clar.
PD2: començo a entendre't quan parles d'ella.

Bon Nadal!
(a totes dues)

Anónimo dijo...

Què faria jo sense tu! xD

Ara tindràs la sensació que no t'escolto, perquè ja em vas dir de què anava la peli. Quan ho he llegit m'ho ha semblat, però com que no hi havia firma ni res... total, que t'escolto, que recordo que em vas dir que la peli anava d'unes veus a través de la paret.

Saps que potser no ens veiem fins que torni de Madrid? ...descansaràs uns dies de mi :)
xD

En fi amor,
t... t... t'estimo!

Anónimo dijo...

Doncs jo crec que prefereixo el Cornetto de nata... crec que és el que més m'agradava quan era petita (però ja saps que tinc molts records que no són reals, així que no em facis cas xD).

Sé que t'alegra tenir-me com a amiga, perquè sé que estàs contenta d'haver conegut en Francesc, senyor logístic d'ascensors, de vint-i-sis anys (no sé escriure numerals xD), que viu sota la botiga OLIVERAS de la riera.
I més tard el b-boy (s'escriu així?) que tenia un amic que es deia Jonathan (no sé on van les H intercalades en noms així, tampoc sé on va la H a DECATLON), i que es va quedar flipant quan vaig endevinar que tenia una amiga que es deia Jesy (altrament dit: YESY), possiblement una Jeni i segurament un Kevin.
:D
va ser guay, mola pujar la riera amb tu, sempre ens passa algo... encara que ahir va ser totalment buscat xDDDDDD

Petons tarronet de sucre.

P.D: no vaig probar la mosqueta... fa casi por xD

Estefanía dijo...

esa chica me mira, ahora me lo leeré enserio...

Hola soy fani, feliz seas