Jo vull escriure mare. Res m’apassiona més que entre lligar lletres i enredar pensaments, res m’aviva més que tacar amb idees un full en blanc.
-Vol escriure, Lluís, el nen vol ser escriptor. El nen no vol salvar vides a un hospital, ni donar classes a una escola, tampoc vol ser advocat ni empresari. Ell vol ser escriptor i viure de l’aire.
-Deixa’l dona, deixa’l, encara no es la seva feina portar pa a casa, és jove i no té les idees clares, deixa’l, doncs ara és temps de somiar truites.
-Però ell vol escriure Lluís, el nen vol ser escriptor. El nen no vol ser jutge ni arquitecte, tampoc vol ser dentista ni banquer. Ell vol ser escriptor i viure d’almoina.
-Deixa’l dona deixa’l, doncs el romanticisme i els calés no son pas bons amics. Deixa’l que quan creixi s’oblidarà d’escriure.
Car jo vull escriure pare, no es tracta d’una idea fixa ni d’un somni. No fa la feina bé el cirurgià que salva el pacient? No fa la feina bé el professor que ensenya a l’alumne? I doncs, no aconsegueix fer la feina bé l’escriptor que fa plorar o riure al lector?. Malgrat els entenc pares, un escriptor és un boig per voler deixar els seus, i només seus, personatges, i la seva, i només seva, historia a l’abast de tothom, a l’abast d’aquells que no tenen temps, a l’abast d’aquells que no els agrada llegir, a l’abast d’aquells que escriuen i no llegeixen, d’aquells fidels a un sol escriptor, d’aquells que no han obert mai un llibre, d’aquells que només els interessa el color de la portada, d’aquells que comencen a llegir per l’última pàgina, d’aquells que compren depenent del nombre de pàgines, d’aquells que busquen acció, d’aquells que busquen misteri o terror. En definitiva pares, un escriptor es algú que resta esperançat formar part de la vida d’una altra persona a partir del seu llibre, un escriptor és un boig per ser valent i tirar els daus a la sort d’un món, involuntàriament, cruel.
